Bon dia!
Avui us proposo tres problemes sobre
relacions entre àrees de diferents figures
Primer
problema
Donat un hexàgon regular des d’un vèrtex es
tracen les tres diagonals possibles. L’hexàgon queda així dividit en 4
triangles dos a dos iguals. Quina raó hi ha entre les àrees dels dos triangles
diferents.
Segon
problema
En el rectangle ABCD s’ha traçat la
diagonal AC i el vèrtex B s’ha unit amb E que és el punt mig del costat AD.
Anomenem O la intersecció del segment BE amb la diagonal AC. Si l’àrea del
triangle AOE és d’1 cm2 què val l’àrea del rectangle?
Tercer problema
Demostra que l’àrea d’un dodecàgon regular és igual a tres vegades l’àrea del quadrat de costat el radi de la circumferència circumscrita al dodecàgon.
Solucions a tres problemes d'àrees
Bon dia!
Avui només tinc solucions d'en Lluís, són aquestes:
Totes estan bé. Tot just fer notar, que en
la solució del tercer, parla d'octàgon quan vol dir dodecàgon i no acaba de
donar explicacions de per què els triangles són com ell diu.
Una forma alternativa a la resolució del
primer que dona en Lluís, podria ser, fer veure que si dels triangles BAC i CAD, en la seva figura, agafem BC com a base del primer i AD com base del
segon, la del primer és la meitat de la del segon, a més tots dos tenen la
mateixa altura, per tant, l'àrea del segon serà el doble de la del primer.
Pel que fa a la del segon una forma
alternativa seria, traçar les perpendiculars als costats del rectangle per E i
per O. Tal com es pot veure a la figura:
Aleshores aquí ens queda format un
rectangle que és el doble en àrea del triangle. L'altura del rectangle al
costat AE és la meitat de la del triangle de base BC, són homotètics de raó 2.
Per tant, en tot el rectangle hi caben sis rectangles com el que hem trobat i en
conseqüència l'àrea del rectangle és 12 vegades la del triangle AOE, és a dir, 12 cm.
Pel que fa al tercer jo ho faria més com un
trencaclosques. En la següent figura podeu veure que els tres triangles del
dodecàgon no continguts en els quadrats les he dividit tal com proposa en Lluís
i els he recol·locat un dins de cada un dels quadrats de forma que acabessin omplint-los.
Ara s'hauria de justificar que les peces
encaixin. Els angles dels dotze triangles iguals que formen el dodecàgon són 300,
750 i 750. Al posar el triangle equilàter a la base
petita els angles que ens queden per fora seran 750-600 =
150 i al dividir per la meitat l'angle oposat de 300, ens
en queden dos de 150. Per tant, realment els triangles externs són
isòsceles, amb dos costats iguals als del dodecàgon i l'altre igual al del radi
de la circumferència circumscrita. Ara hem de veure que les peces encaixen dins
el quadrat. A l'angle de 900, en posem dos de 150 i un de
600, correcte. En els altres dos en posem un angle de 600
de l'equilàter, un de 1500 del dodegàgon regular i un de 1500
del triangle isòsceles. Perfecte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari