divendres, 1 de maig del 2020

Teorema de Pitàgores i lúnules


Bon dia del treball!

Avui tenim una demostració, molt coneguda, del teorema de Pitàgores i dues qüestions sobre lúnules com aplicacions del teorema.

Teorema de Pitàgores
Sempre m'ha agradat molt la següent demostració del teorema de Pitàgores que s'atribueix a la cultura hindú.
Tenim un triangle rectangle al qual s'han construït quadrats sobre els catets i la hipotenusa, tal com es mostra a la següent figura:



A continuació tenim la següent figura que consta de dos quadrats de costats b+c i que al seu interior s'han dividit de forma diferent, tal com es veu a la figura:

El de l'esquerra té dos quadrats iguals als dels catets i dos rectangles, mentre que el de la dreta té un quadrat i quatre triangles iguals a l'original.
Amb tot això sabries justificar el teorema de Pitàgores: els quadrats sobre els catets són equivalents del quadrat sobre la hipotenusa? És a dir, que les àrees dels quadrats sobre els catets sumen el mateix que l'àrea del quadrat sobre la hipotenusa.

Lúnula d'Hipòcrates

Una lúnula consisteix en la superfície compresa entre dos arcs de circumferència. Hipòcrates va considerar la següent lúnula:

Es tracta de la formada per l'arc superior que és una semicircumferència de diàmetre AB i la inferior que té per centre el punt C, que és el vèrtex del triangle rectangle isòsceles que té per hipotenusa AB, i per radi CA, el catet del triangle rectangle isòsceles.
S'ha de justificar que aquesta lúnula és equivalent a l'àrea del quadrat que té per costat la meitat del segment AB, és a dir OB.

Lúnules en un triangle rectangle
En un triangle rectangle, podem considerar la semicircumferència de diàmetre la hipotenusa que passa pel vèrtex de l'angle recte i les semicircumferències sobre els catets. Determinen dues lúnules.
S'ha de demostrar que aquestes són equivalents al triangle.



Solucions al teorema de Pitàgores i lúnules.

Bon dia!

Teorema de Pitàgores
Si a la figura del teorema que havíem dibuixat tracem les diagonals dels rectangles del quadrat de l'esquerra, tal com es pot veure a la figura de l'esquerra obtenim ara que el quadrat estigui dividit amb els dos quadrats sobre els catets i quatre triangle iguals a l'original. Mentre que la figura de la dreta està dividida en quatre triangles iguals a l'original i un quadrat de costat la hipotenusa. Per tant, com que els dos quadrats grossos són iguals, si hi traiem els quatre triangles a tots dos, el que queda ha de ser igual i precisament ens queden, a l'esquerra els quadrats sobre els catets i a la dreta el quadrat sobre la hipotenusa. Això és el que volíem demostrar.

Lúnula d'Hipòcrates

El teorema de Pitàgores es pot generalitzar fàcilment. Veient que si en lloc de posar un quadrat sobre cada un dels costats del triangle rectangle n'hi posem dos tot seguirà sent igual. Si n'hi posem tres també, si n'hi posem mig igual. En general, si posem figures semblants sobra cada un dels costats el teorema continua sent cert, la suma de les figures semblants sobre els catets és igual a la figura semblant sobre la hipotenusa.
Si tenim clar això, ara a la figura que teníem de la lúnula d'Hipòcrates li afegim les cordes AD i BD, on D és el vèrtex superior esquerra del quadrat. Observem que el quadrat és igual a la suma dels triangles AOD i ODB i que aquests dos formen el triangle rectangle ABD. Al traçar les cordes en han aparegut dos segments circulars sobre els catets i també en tenim un de semblant sobre la hipotenusa. Per tant, pel teorema de Pitàgores generalitzat tenim que els segments circulars sobre els catets sumen el segment circular sobre la hipotenusa. És a dir, podem dir que la lúnula omple completament el triangle ABD i aquest, com ja hem dit, és igual al quadrat de costat OB, que és el que volíem veure.

Lúnules en un triangle rectangle
Aquest també s'obté a partir del teorema generalitzat de Pitàgores. Si tenim present la figura veiem que les lúnules són la diferència entre els semicercles sobre els catets i uns segments circulars sobre el mateixos. Per altra banda, el triangle és el semicercle sobre la hipotenusa menys els mateixos segments circulars. Pel teorema generalitzat els semicercles sobre els catets són equivalents al semicercle sobre la hipotenusa. En conseqüència, les lúnules són equivalents al triangle rectangle.


dimecres, 29 d’abril del 2020

Alguns problemes de nombres


Bon dia!

Avui tres problemes de nombres de creixent dificultat.

Un problema de dígits
És possible trobar nombres, utilitzant tots els dígits del 0 al 9, tot just una vegada cadascun d'ells, de forma que la suma sigui 100? i 1000?

La corona del rei Hierò
Expliquen que quan Arquimedes va cridar "Eureka" va ser perquè havia trobat la solució a la següent qüestió que li havia proposat el rei Hierò de Siracusa: He donat 5 kg d'or a un orfebre perquè em fes una corona, aquest m'ha tornat la corona i pesa 5 kg però tinc la sospita que m'ha enganyat i s'ha quedat part de l'or substituin-lo per plata. Com podríem saber si ho ha fet realment? Arquimedes va resoldre la qüestió sabent que en submergir l'or en l'aigua perd 1/20 del seu pes, mentre que la plata en perd 1/10. Aleshores va fer pesar-la dins l'aigua i el seu pes era de 4650 gr. Sabries dir si l'orfebre havia estafat el rei Hierò i en cas afirmatiu quina quantitat d'or havia substituit?

La suma de cubs
Què val la suma dels n primers cubs en funció de n? Saps justificar-ho?



Solucions a alguns problemes de nombres

Bon dia!

Aquest cop l'únic que m'ha donat solucions als problemes ha estat en Lluís Serra, membre del club de matemàtiques de la biblioteca de Palafrugell. Gràcies Lluís!
Aquests són els papers que m'ha fet arribar:




La solució que fa del primer problema no em sembla concloent, ja que com ell mateix diu hauríem de tenir un o més nombres de dos dígits, tot just fa el cas de tenir-ne un, i veu que en aquests cas no pot ser, bé.
Del que en Lluís no s'adona, i és estrany, perquè normalment té les coses de divisibilitat molt clares, és que un cop ha trobat que la suma de tots els dígits és 45, el problema ja el tenim solucionat. Perquè, els tinguem com els tinguem distribuïts, la suma dels dígits sempre serà 45. Cosa que ens diu que el nombre resultant de la suma ha de ser múltiple de 9 i com que 100 no ho és no serà possible fer-ho en aquestes condicions. El mateix per 1000 o qualsevol potència de 10.

El de la corona del rei Hierò, en Lluís el resol plantejant un sistema d'equacions i no hi ha gaire res a dir.
Quan jo el plantejava als alumnes de magisteri, la meva intenció no era resoldre'l aplicant les regles de l'àlgebra, sinó més com un problema de mesura. Si la corona submergida hauria de pesar 4750 gr, i en pesa 4650, això vol dir que ha perdut 100 gr més del que hauria de ser. Cada quilo d'or en perd 50 gr, mentre que cada quilo de plata en perd 100. És a dir, que si substituïm 1 Kg d'or per un de plata perdem 50 gr. En conseqüència en el nostre cas hem perdut 100 gr, vol dir que hem substituït 2 Kg d'or per 2 de plata.

Pel que fa a la suma dels cubs, en Lluís troba, fent treball de camp, que la suma dels n primers cubs és igual al quadrat del nombre triangular corresponent. Després sembla que troba que n3 és la suma de n senars consecutius. Si n és senar agafem els senars des de n2-(n-1) fins a n2+(n-1). N'hi ha n, formen una progressió aritmètica i al mig hi ha n2, per tant, realment, és certa la propietat, per n senar. Per exemple per n=7, tenim que 72-(7-1)=43 i 72-(7-1)=55. Per n parell, hem d'agafar, igual que abans, els senars des de n2-(n-1) fins a n2+(n-1), ara n2 no hi és, però com que n'hi ha un nombre parell i si aparellem el primer i l'últim, el segon i el penúltim, ... totes les parelles sumen 2n2 i com que tenim n/2 parelles, la seva suma dona 2n2xn/2=n3. Per exmple, si n=6, 62-(6-1)=31 i 62+(6-1)=41. A més, n2+(n-1) i (n+1)2-[(n+1)-1)]=n2+2n+1-n=n2+n+1, és a dir, el primer de cada una d'aquestes seqüències de senars és el següent senar de l'últim de la seqüència anterior. Per tant, el que troba en Lluís és que realment la suma dels n primers cubs, coincideix amb el quadrat del nombre triangular corresponent, ja que el nombre de senars que sumem precisament és aquest nombre triangular. Buf! Quin rotllo, però us aseguro que si us ho mireu amb calma surt.

De totes maneres, diuen, que a vegades una imatge val més que mil paraules i en aquest cas em sembla molt encertat. La meva amiga Sílvia Margelí m'ha fet arribar la següent imatge sobre aquest fet:



Fixeu-vos que per cada cub que afegim el podem dividir en n rajoles quadrades i si el nombre és senar, les rajoles les podem posar tal qual, mentre que si n és parell una de les rajoles l'hem de partir per la meitat i posar-la de forma adequada.
Maco, no?