Bon dia!
Avui tres problemes de construcció amb una
idea comuna.
Primer
problema
Donat un segment, s'ha de construir un
triangle equilàter que tingui per altura el segment.
Segon
problema
Ara un problema que George Pólya resol en
el seu llibre How to solve it.
Donat un triangle, inscriure-hi un quadrat
de forma que tingui dos vèrtexs en un dels costats i els altres dos, cada un,
en un dels altres costats.
Tercer
problema
Donades tres rectes paral·leles construir
un triangle equilàter que tingui un vèrtex sobre cada una de les rectes
paral·leles.
Solucions a tres problemes de construcció
Bon dia!
Tornem a tenir solucions de la Pili Royo i
d'en Lluís Serra.
La Pili dona solució als dos primers
problemes. Són aquestes:
Al solucionar el primer problema la Pili no
aclareix dues coses que em semblen importants. Primer que el radi de la
circumferència, ella diu AB, però al dibuix és AG, és la mida del segment que
volem que sigui l'altura del triangle equilàter. Tampoc aclareix per què el
triangle IHJ és equilàter i té l'altura desitjada. En el cas del GIH la cosa és
més clara.
En la solució del segon d'entrada sembla un
xic embolicada però després va explicant coses més interessants com l'aparició
de la idea d'homotècia.
En Lluís dona les següents solucions als
problemes
Les dues solucions que dona al primer
problema són originals i m'han agradat. Al segon problema diu que es tracta de
fer una homotècia i ja està. El tercer el soluciona com vam explicar al club de
matemàtiques. I al final de tot dona una tercera manera de resoldre el primer.
És la que porta la idea comuna al tres problemes. Està molt bé això que fa en
Lluís amb el primer. No quedar-se amb
una única solució. Pólya deia que preferia trobar 5 solucions diferents a un
problema que no resoldre 5 problemes diferents.
La idea de que utilitza en Lluís per
resoldre el primer problema, el tercer cop seria la següent. Construeixo un
triangle equilàter qualsevol. Si tinc sort potser l'altura sigui la que toca,
però si no puc estirar o encongir el triangle per què ho sigui. És a dir, utilitzar al idea que tots
els triangles equilàters són semblants. En el dibuix podem veure que hem
superposat l'altura h al l'altura del triangle equilàter i hem traçat paral·leles
obtenint el triangle desitjat.
El problema d'inscriure un quadrat en un
triangle donat seguint les directrius de Pólya consistiria a pensar que si
d'entrada no soc capaç de posar el quart vèrtex sobre els costats del triangle
si més no puc provar de posar-ne 3. Deixar una de les condicions en suspens. La
idea seria d'agafar un punt a la base, traçar una perpendicular a la base fins
que talli un dels costats. Amb la mesura del segment així determinat construir
un quadrat. Si tenim sort ens donarà la solució però el més probable és que el
quart vèrtex no estigui sobre el tercer costat. Puc provar amb un altre punt de
la base fent exactament el mateix i així adonar-me que els vèrtexs que no estan
ben posats estan alineats amb el vèrtex A del triangle. Això em pot portar a la
idea d'homotècia i a solucionar el problema com han fet la Pili i en Lluís.
Una solució molt maca però poc instructiva
des del punt de vista didàctic és la següent: es construeix un quadrat de costat
la base, per sota, els vèrtexs externs del quadrat s'uneixen amb el tercer
vèrtex del triangle. Els punts de tall donen el costat del quadrat a inscriure.
Pel que fa al problema de posar un triangle
equilàter que tingui els tres vèrtexs cada un sobre tres rectes paral·leles, en
Lluís explica bé com trobar la solució però no dona cap argument sobre el
perquè, el que ell anomena vèrtexs C1, C2, ... han
d'estar sobre una recta. Fixeu-vos que a l'anar dibuixant els triangles
equilàters de vèrtex A fixa, el vèrtexs B1, B2, .... els
mouen sobre una recta i com que des d'A, els vèrtexs C1, C2,
... estan a la mateixa distància que aquells i girats 600 dels
altres, aquests, C1, C2, ..., també es mouen sobre una
recta que està girada 600 respecte de la que es mouen els B1,
B2, ...
Aquí també seguim
la recomanació de Pólya de deixar una de les condicions en suspens, que el trercer
vèrtex estigui sobre la tercera paral·lela. Això ens ha permès descobrir que
aquests vèrtexs es troben tots sobre una recta.
Ara si ho
desitgeu, us podeu plantejar el mateix problema però de forma que les rectes no
siguin paral·leles. O fins i tot, que en lloc de rectes tinguem
circumferències. I, si encara voleu anar més enllà, podeu considerar que els
triangles no siguin equilàters sinó semblants a un triangle donat.
La idea comuna deu ser: semblances.
ResponElimina