divendres, 24 d’abril del 2020

Diferències de quadrats


Bon dia!

Avui, un problema que em va proposar el meu amic i company Lluís Bibiloni just abans del confinament i del que he trobat una solució que a ell li ha agradat molt.

Quins nombres es poden posar com a diferència de dos quadrats?

Donat un nombre n, per exemple 480, de quantes maneres es pot posar com a diferència de dos quadrats?

Sabries dir quina és la proporció de nombres que no es poden posar com a diferència de dos quadrats?


Solució al problema diferències de quadrats

El problema consistia a trobar quins nombres es podien posar com a diferència de quadrats, donat un nombre de quantes maneres es podia posar com a diferència de quadrats i finalment quina era la proporció de nombres que no era possible posar com a diferència de quadrats.

He obtingut dues respostes. Una de la companya Pili Royo que és un xic enrevessada i l'altra d'en Lluís Serra membre del club de matemàtiques de la biblioteca de Palafrugell.

Aquesta és la solució que proposa la Pili:

Un quadrat es pot expressar com la suma dels primers n nombres senars. Llavors suposem Q1 =n2 = 1+3+5+.... an-r + an-r+1...+ an , amb an = (2n-1)
I Q2= (n-r)2 =1+3+...+an-r , amb an-r = (2n-2r-1)
Si efectuem la resta, obtenim: Q1 – Q2 = an-r+1 + ... + an
Per tant, podem dir que la diferència de dos quadrats és la suma dels r nombres senars consecutius obtinguts.
Per altra part, la seva expressió serà Q1 – Q2 = n2 - (n-r)2 = 2nr - r2on n és el nombre de termes amb què obtenim el primer quadrat (suposem el major) i r és la diferència en el nombre de termes entre el quadrat major i el menor
Donat un nombre n, per exemple 480, de quantes maneres es pot posar com a diferència de dos quadrats?
Aplicant la fórmula que hem obtingut: Q1 – Q2 = n2 - (n-r)2 = 2nr – r2 Obtenim 480 = 2nr – r2
Llavors n = (480 + r2)/2r El denominador és parell, pel que r també ha de ser parell (per tal que el numerador sigui parell). Per altra part, podem descompondre així l’expressió anterior:
n = (480 + r2)/2r = (480/2r) + ( r2/2r) = (240/r) +( r/2)
Per la qual cosa, r ha de ser parell i també divisor de 240: 2-4-6-8-10-12-16-20-24-30-40-48-60-120-240 (15 possibles diferències de quadrats)
Per exemple, per r=2, tindrem n=121. Quedarà n2 - (n-r)2 = 14641 – 14161 = 48
...I ja ho deixo aquí :-)
Pili, fixa't que et deixes el divisor 80 de 240, per tant, tindries que de solucions n'hi hauria 16. Per altra banda, has de tenir en compte que per r=240 obtenim 121 que és la mateixa que per r=2. Divisors simètrics donen la mateixa solució, per tant, el nombre de solucions és 8.

En Lluís fa un treball excel·lent que és força proper a la meva solució:








Quan en Lluís Bibiloni em va proposar el problema, el primer que vaig pensar va ser que qualsevol nombre senar era possible de posar-lo com a diferència de quadrats donat que
(n+1)2-n2=2n+1.
Això em va portar a considerar
(a+b)2-(a-b)2=4ab
que em donava la solució per nombres parells fent veure que només els parells múltiples de 4 es podien posar com a diferència de quadrats. D'aquí vaig passar:
A partir d'aquí ja vaig veure com ho havia de pensar. Donat un nombre el podia posar com a producte de dos dels seus divisors. Amb aquesta identitat veia que si el nombre era senar, podia posar aquest nombre com diferència de quadrats, la meitat del nombre de divisors, suposant que el nombre no fos un quadrat. Si era quadrat, com que el nombre de divisors és senars i admetent la forma n2-02 com a bona, havia de considerar la meitat del divisors per excés. En el cas que el nombre fos parell aleshores les expressions entre parèntesi havien de ser enteres, i; per tant, a i b havien de ser de la mateixa paritat. En conseqüència, si el nombre era parell, a les parelles de divisors havia de suprimir aquelles en les quals hi havia un divisor senar. És a dir, un nombre parell el podem posar com a diferència de quadrats com la meitat del nombre de divisors menys el nombre de divisors senars. Si es tracta d'un quadrat aleshores hem de considerar el resultat per excés.




dimecres, 22 d’abril del 2020

Tres problemes de divisibilitat

Bon dia!

Avui tres qüestions sobre divisibilitat


La biblioteca de la Nina
La Nina té una gran biblioteca. Ha observat que a l'ordenar els seus llibres de 2 en 2, en sobre 1. Si els ordena de 3 en 3, també en sobre 1. El mateix passa quan els ordena en grups de 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. Sabries dir quants llibres té la Nina?

Quants nombres primers hi ha?
Sembla que el conjunt dels nombres primers és infinit. Sabries justificar-ho?

La gran toca el piano
Dos matemàtics, en Joan i en Jordi, van xerrant mentre passegen sobre les seves respectives famílies. En Joan diu, "el producte de les edats de les meves tres filles és 36, i la suma, el número de la casa on vius." En Jordi després de pensar una estona respon, "em falta una dada." En Joan exclama, "tens tota la raó, la gran toca el piano."


Solucions a tres problemes de divisibilitat

La biblioteca de la Nina.
Quan resolia aquest problema elemental amb els alumnes de magisteri el primer que els suggeria era que simplifiquessin. Què passaria si la Nina tot just ordenés els llibres de 2 en 2? La resposta era que amb 3 llibres ja faríem. I si els ordenés de 2 en 2 i de 3 en 3? Alguns ho resolien provant amb 4, 5, 6 i 7 i trobaven la resposta, 7. D'altres deien fem 2x3 i li sumem 1, ja que el nombre que busquem ha de ser una unitat més gran que un múltiple de 2 i de 3, 2x3+1=7. A partir d'aquí, la majoria d'alumnes veien que una solució seria fer el producte de tots els nombres, és a dir, 2x3x4x...x9x10=6328800 i sumar-hi 1.
Evidentment, la meva intenció era que veiessin que hi havia altres possibles solucions i anar a parar al mínim comú múltiple. Els feia notar que aquest nombre era molt gran i que qualsevol múltiple del producte més 1 també seria una solució.
Tornàvem a simplificar veient què passava si ordenàvem de 2 en 2, de 3 en 3 i de 4 en 4. Si fèiem el producte obtindríem 25, però si anàvem provant amb 5, 6, 7, ... trobaríem que 13, també era una solució. I d'aquí els feia veure que si el nombre era múltiple de 4, també ho era de 2. Per tant, podíem rebaixar el nombre i entrar en el concepte de mcm, i trobar la solució mínima 2521.
Una petita anècdota. Una vegada, fent el problema amb nanos de 6è, un cop acabat el problema i convençuts la majoria que havíem trobat la solució mínima, em vaig trobar que un alumne, que no era precisament gaire espavilat, es va posar tossut que en tenia una que verificava totes les condicions i era més petita. Li vaig dir que em digués el resultat. Em va contestar, 1. Vaig quedar parat. Tota la vida fent el problema, capficat en introduir el mcm i no veient la solució trivial. Un desastre!

La infinitud del nombres primers
El problema anterior suggereix una idea per poder justificar que hi ha infinits nombres primers. De fet aquesta demostració la feia ja Eucldes en els seus Elements, l'any 300 aC.
Per veure que hi ha infinits nombres primers, n'hi ha prou amb suposar que si en tenim uns quants, no els tenim tots, és a dir, que en podem trobar més.
Per exemple, si només tinguéssim el 2, el 2+1=3 donaria un altre. Si tenim el 2 i el 3, evidentment podríem trobar el 5, però pel que ens interessa és millor fer 2x3+1=7. És el truc que hem fet servir en el problema anterior. El podem utilitzar repetidament:
Amb 2, 3 i 5 dona 2x3x5+1=31, és primer.
Amb 2, 3, 5 i 7 dona 2x3x5x7+1=211, és primer.
Amb 2, 3, 5, 7 i 11 dona 2x3x5x7x11+1=2311, és primer. Ho haurieu de comprovar.
Amb 2, 3, 5, 7, 11 i 13 dona, 2x3x5x7x11x13+1=30031=59x509, no és primer.
Això no ens ha de desanimar, perquè tot i que el resultat no és un nombre primer, 59 i 509 sí que ho són i per tant en aquest cas també trobem altres primers.
El raonament per hi ha infinits primers, seria: Suposem que tenim uns quants nombres primers, p1, p2, p3, .... , pn. Considerem M= p1,xp2xp3x .... xpn+1. Ara poden passar dues coses, o bé M és primer, i per tant, tenim més primers, o bé, M no és primer, però aleshores M ha de tenir una descomposició en primers i aquests no poden ser cap dels p1, p2, p3, .... , pn, ja que aquests no divideixen a M, mentre que els de la descomposició sí, per tant també ara tenim més primers.
Una petita variant d'aquest raonament permet demostrar que podem trobar seqüències tan llargues com vulguem de nombres consecutius que cap d'ells és un nombre primer.

La gran toca el piano
Aquest problema més que de divisibilitat és, com veurem, de lògica. Suposo que la majoria de gent ja el coneix perquè em sembla que els professors de matemàtiques l'hem utilitzat abastament.
A partir de la dada del producte de les edats, 36, hem de veure quines possibilitats tenim. Una cosa molt important és fer-ho de manera ordenada per no deixar-nos cap possibilitat:

36=1x1x36
36=1x2x18
36=1x3x12
36=1x4x9
36=1x6x6
36=2x2x9
36=2x3x6
36=3x3x4

En total en tenim 8. I no sabem quina triar, però ara hem d'utilizar la segona pista que és el número de la casa de l'amic que nosaltres no sabem però ell sí:

36=1x1x36                1+1+36=38
36=1x2x18                1+2+18=21
36=1x3x12                1+3+12=15
36=1x4x9                  1+4+9=14
36=1x6x6                  1+6+6=13
36=2x2x9                  2+2+9=13
36=2x3x6                  2+3+6=11
36=3x3x4                  3+3+4=10

Amb els resultats de les sumes veiem que si l'amic viu, per exemple, al 15, no té cap dubte a saber que es edats són 1, 3 i 12. L'únic cas en què pot tenir dubtes és si viu al 13, perquè aquí tenim dues possibilitats 1, 6, 6 i 2, 2, 9. En els dos casos tenim bessones, en el primer hi ha dues grans i en el segon dues petites. La dada de la gran toca el piano ens permet decidir que la resposta correcta és 2, 2 i 9.
A vegades hi ha gent que no pot resoldre el problema ja que elimina prematurament la possibilitat 1, 6 ,6 perquè no hi ha gran. Però aquesta possibilitat no es pot eliminar abans de fer la suma, perquè la dada de la gran toca el piano és posterior a demanda de l'amic que sí que coneix la suma.
Fixeu-vos que la dada final també podria ser la petita encara va de quatre grapes i aleshores la solució seria 1, 6, 6.